Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
21 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
això, aixó,... que no falti i que sigui de bona qualitat
Espero que aquest cor estigui ben agafat a la pared, que la punta té molta punta :)
Si el amor llama a tu puerta
que la encuentre siempre abierta
no la cierres nunca, invítalo a pasar...
Ábrele, no te entretengas
no lo dejes, no lo pierdas
que no sabes cuando volverá a llamar... (etc, etc...)
Confeso que odio Julio Iglesias però m'ha vingut a la memòria aquesta cançó que em feia escoltar "per força" la meva veïna durant les seves sesions matinals de cuina de diumenge al matí. Potser li hauriem de dir al propietari de la casa que obrís la porta, no?
I això no serà un prostíbul d'aquest casolans? Perdó per la poca sensibilitat.
que no ens falti mai!!!!!!
Preciosa imatge :)
i que sempre vagi a més!!!
Queco, cursi, infantil... Però que no falti.
Oi que sí Alba pi?
Benvinguda al BANC!
Doncs ara que ho dius...Emili. Caldrà anar al tantu ;o)
ANNA, Potser ja estava oberta. Aish!!! Igual m'estava esperant l'amor de la meva vida! I jo sense provar d'entrar! catxis!!
VIDA, no et feia amb aquests pensaments... Jo més aviat diria que era el niuet d'amor d'uns acabats de casar.
Això mateix CRIS... gràcies
Això això, RaTeta. S'ha de mirar endavant i anar a més.
Que no falti, és important, PASEANTE. Si és de debò, la cursileria es perdona.
Una abraçada i petons per a tothom
Publica un comentari a l'entrada