Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

10 de desembre de 2010

COLORS IV


VERD

16 comentaris:

Vida ha dit...

Verd esperança? verd d'urgència? verd de preferència?

fra miquel ha dit...

Verd pebrot. Vida, verd pebrot...:o)
No sé si és, com diuen, cosa de dones el buscar tres peus al gat a tot. En el meu cas, tampoc sé si és cert que els homes som així de simples... El meu verd és solsament això, un verd que m'ha agradat i que l'he trobat en uns pebrots.
No va amb segones intencions (buenu si, falta la última foto de la sèrie i causant directe de la idem :)
Esper que, si més no, també t'agradin els pebrots...verds je je
Un petó

Anna Eme ha dit...

A mi, amb el color verd, el que em fa venir a la memòria és una de les estrofes més boniques de la poesia de Federico García Lorca que vaig aprendre a l'escola... tot i que aquests pebrots no m'ho suggereixen gaire.

Verde que te quiero verde. Verde viento. Verdes ramas. El barco sobre la mar y el caballo en la montaña...

Anna Eme

Anna Eme ha dit...

Per cert, el va escriure el 2 d'agost de 1924.

Anna Eme

fra miquel ha dit...

ANNA EME, trobo natural que aquests pebrots no et suggereixin el poema de Lorca je je
Potser me'l van ensenyar, el poema, i fins i tot me'l deuria aprendre. Però tinc molt mala memòria i no paso del primer vers...
Tinc fotos que si que t'evocarien el poema...ja sortiran en una altra ocasió :P
Petons

fra miquel ha dit...

Ospa! Anna! I com saps que el va escriure exactament aquell dia?
Petons

xurri ha dit...

No seré tan mística... Nyam!!!

Vida ha dit...

jA, JA, la xurri m'ha fet molta gràcia. Això, això, nyam!

La RaTeta Miquey ha dit...

... amb tants pebrots podrem fer un bon grapat d'arrossos!!!

Alba 3,1416 ha dit...

verd pebrot tendre, aromàtic, suau i juganer m'entres es rosteix en la paella.
Una abraçada

Duschgel ha dit...

M'agrada molt tota aquesta sèrie de colors que fas!

Podries fer una foto de pebrots vermells i una altra de grocs. El que passa és que aquests colors ja els tens, ja ho sé.

khalina ha dit...

M'estan agradant molt aquesta sèrie de fotos dels colors.

Doncs el meu sogre no suporta el verd perquè diu que porta mala sort. D'on ho haurà tret?

òscar ha dit...

El verd dels pebrots, diria un pèl conyerament. Un verd de vida.

fra miquel ha dit...

XURRI, VIDA, RaTeTA, si que venen ganes de menjar-ne, si je je :o)
petons

ALBA 3'1416! Una altra que fa poesia d'una menja!
Petons
PS: En futurs comentaris...puc anomenar-te Alba pi? ho dic per abreviar je je ;o)

DUSCHGEL, sí, és xula la sèrie. Ja estan programades les dues últimes imatges. La propera és la culpable de la sèrie. La última és una troballa entre els meus àlbums de fotos i que servirà per acabar-la.
Els pebrots vermells ja els tinc fotografiats. Jo crec que tard o aviat sortiran a la llum. En una altra sèrie, potser
Petons

KHALINA, no sé per què om pot pensar que el verd porta mala sort! Si precisament diuen que és el color de l'esperança...
Ja s'acaba la sèrie. Estan programades dues fotos més.
B7s

ÒSCAR,
a que té pebrots, la foto? :D
s'agraeix la teva visita
Una abraçada

el paseante ha dit...

Ara ja sé qui va saltar la tanca del meu hort a començaments de desembre i em va deixar sense collita. Espero que et fessin profit.

fra miquel ha dit...

PASEANTE. Què hauries fet amb tant de pebrot, Home!
Estaven bons, sí ;o)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...