Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
13 de març del 2011
S.O.S. PLOU
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
si que queia aigua!
Si aquí plovia així a fora ....
Vaig dubtar d'obrir el paraigua, KHALINA :P
Molt plovia, MIREIA, molt!
possss no! , l'extintor no resolt res de res.
Una abraçada
coi!!!!
(i que hi feies, tu, a Urgell?? ;)!!)
Haurien de posar un paraigua al costat de l'extintor :-)
Sembla increïble que hi hagi tanta passivitat als metros quan plou més del compte i l'aigua es cola per on no hauria de passar. Aigua i electricitat no significa curtcircuit? La meva conclusió és que els dels metro ho solucionen tot amb serradures. Potser són màgiques.
Anna
MERCÈ, haurien d'inventar una espuma que assequés, per embotir-la al "extintor d'aigua" :o)
Coi! RaTeta! I a tu que t'importa?? je je.
Res, que allà a prop vaig viure els meus primers 27 anyets. Ara encara hi viuen els pares :o)
Faré una carta de reclamació, PASEANTE. Exigint que posin paraigües d'emergència. Igual que fan als autocars amb els martellets al costat de les finestres.
Més que passivitat, ANNA EME, és que no acaben de saber com arreglar-ho. Em sembla que en aquesta estació he vist ploure des de que jo era petit.
O potser és que no tenen diners....!!!
Mare de Déu! És que no són quatre gotetes precisament...
Publica un comentari a l'entrada