Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
25 d’abril del 2011
EL DIA DESPRÉS...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Homeeee, les meves encara aguanten ben cofoies i s'han obert encara més! T'haurem de regalar un llibre de jardineria! :P
En veritat, la foto és d'avui. Dos dies després. Però continua sent poc temps per que comenci a pansir-se...No?
Ospa! PORQUET! Quina velocitat! No m'has deixat ni fer el primer comentari!!! He he
Que consti que jo no cultivo roses!
A saber d'on les porten, aquestes que duren tant poc!
Una abraçada
Anava a dir el mateix que el Porquet...quina rosa més artificial, quina llàstima!
Això passa per comprar-les d'un euro :-)
Jo crec que fins i tot, quan les flors o la natura es marceixen, tenen el seu punt estètic. Només hem de saber apreciar aquesta altra bellesa.
AnnaEme
Massa sol, la meva està ben aixerida :)
Venen del Perú, pobretes
Publica un comentari a l'entrada