Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
21 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Aquesta també la vaig fer :)))
Una veritat com un temple.
Llegit així i tret fora de context podria semblar egoista, però realment és un pilar de l'existència.
Em recorda el títol d'aquella peli de la Coixet: "Mi vida sin mí".
XENIA, em sembla que més d'un cop coincidim :o)
petó
De calaix, en diuen, Oi, MIREIA?
B7s
No és egoista VIDA. Estimar-se un mateix et permet estimar millor als demés.
petons
No he vist la pel·lícula PASEANTE, la tinc pendent. Però sí que pot recordar la pel·li
Gràcies
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada