Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

19 de juny del 2011

MERCADILLU V


FRUITA DEL TEMPS

9 comentaris:

Anna ha dit...

Mmmm, maduixes? No hi ha més fruita del temps ara que n'hi ha tanta per triar?
(...aquest cub posa una mica nerviós)

AnnaEme

Anna ha dit...

Uyyy, això dels navegadors d'internet fan el que volen amb noslatres. Ara el veig tot sencer... Les meves disculpes.
AnnaEme

el paseante ha dit...

Hipnòtic. Tot i que jo no sóc massa de maduixes. Ara és època de nectarines, que sí que m'agraden. Demà tornaré a entrar i hauràs canviat el cub de maduixes per un de nectarines. Va, que pots fer-ho!

Emily ha dit...

Mola! ahir vaig veure una galleda decorada amb maduixes, demà me la compro :)

zel ha dit...

M'has fet venir salivera...

òscar ha dit...

Mira que la fruita i jo no som allò que se’n diu massa massa amics però ahir nit ens varem cruspir una macedònia casolana amb kiwi, poma, plàtan, préssec i suc de taronja que va ser un veritable festival.

Curiosament sense maduixes que són una de les fruites de les que en sóc més militant.

fra miquel ha dit...

Si ANNA EME, a mi em va costar trobar la mida de foto que anava bé per què es veiés el cub. De vegades triga a carregar-se.
Si que hi ha altra fruita. El què passa que he trigat una mica a penjar la foto i potser ara ja no hi ha tanta maduixa...
petons

Doncs a mi no m'entusiasmen les necarines, PASEANTE. Ho sento, però no tinc foto de cap nectarina...Hauré de pensar en portar la càmera al mercat per fotografiar-les...
Una abraçada

Ja me l'ensenyaràs, EMILY. A veure quan puc baixar als Mares del sur. Tinc ganes.
Petó

La fruita ve molt de gust ara que fa calor, Oi, ZEL?
Una abraçada

Estic amb tu ÒSCAR.
Jo des de que en un bar de menús (ara fa uns quants anys) em varen posar una macedònia (de pot) que estava picada, que fujo d'aquest postres (si no és que me'l preparo jo [molt rar] o algú conegut)
A mi també m'agraden molt les maduixes ;o)
Una abraçada

PS ha dit...

Òstres! i jo vinga clicar damunt el cub a veure si s´ obria i me´n deixava anar una...

De-li-ci-o-ses!

fra miquel ha dit...

Amb nata, Oi, PAÍS? Mmmmm (pecat)
O amb suc de taronja i una mica de sucre per sobre...
O simplement ben netes i directes als llavis ;o)
Petó dolç

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...