...en jaquetes per a gossos :o)
Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
29 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Jo el noto més aviat pansit.
Potser està rumiant posar-li un collaret a l'amo :)
Pobre! una mica avergonyit sí que va!
Sí ÒSCAR, la veritat és que no se'l veu massa convençut he he
abraçada
:) Jo no entenc que s'hagin de vestir els gossos. Però últimament en veig bastants amb roba.
Els dies de pluja d'aquestes setmanes passades en vaig veure, fins i tot, amb impermeable. Llàstima que no portava la càmera. Catxis!! ;o)
abraçada
PS: Se'm fa estrany dirigir-me a tu com :) :D
No és de la seva talla. Segur que és una gabardina de golden retriever.
Sembla que el portin a l'escorxador, pobret, tot i que no en treurien massa carn.
Quina pena, pobret.
Ens hem tornat ben bojos.
Fa pensar...
M'agradaven més les armilletes que les iaies del meu barri teixien a mà per als seus gossets! I els animalons anaven més contents, això segur!
L'Obèlix dèia sovint: Estan bojos aquests romans! El pobre gos deu pensar el mateix de nosaltres amb la carona que fa :(
Els llebrers sempre van vestidets, a més, diria que és un gos rescatat. Per tant, ha patit :(
La veritat, NAMEIT, és que no hi entenc de modes... I encara menys de roba per gossos :o)
Petó
Cert, PASEANTE. En vaig veure més, a la fira d'Arbeca...
Són gossos habituals per la terra de la boira?
Una abraçada
PS: Com es pot aguantar tants dies de boira¿? Uff
Si PAÍS SECRET, per això ho poso al BANC, per seure-hi, contemplar-lo i reflexionar...
petó
Segur! AITOR, segur! També són més alegres :D
Una abraçada
I és que de vegades, ANNA EME, jo també ho penso que estem ben boixos...
petó
Si que tenia tota la pinta de rescatat, EMILY. N'hi havia més llebrers, que els tenien engabiats, per vendre... Pobres, també feien una cara...
petó
Doncs jo no en veig gaires de llebrers a la terra de la boira. Desconec si els fan anar per caçar. I nosaltres estem acostumats a aquestes inclemències des que som petits. A més, si no et veus, no et cal mudar per sortir al carrer.
Publica un comentari a l'entrada