Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

9 de novembre de 2012

BANC AL BOSC

Bosc de Togores, La Salut, Sabadell


----------------------------------
Col·laboració de CANTIRETA:

Van posar un guió al bosc.

Un enllaç horitzontal
en què fer-se amants.

Una línia entre el bosc
i el cos, i la B del bes.
Sense baranes,
per escapar del capvespre
amb els gafets del silenci.

I tot, tan vertical,
els sorprenia per eròtic.
I s'hi arboraven,
i es calaven foc...

Com dits fent camins
a les cames. Mans.
-------------------------------
Col·laboració de la CARME:

Tornarem al banc del bosc, 
amor,
seurem a contracorrent:
cara a cara
pell amb pell.

Tu amb els peus 
tocant a terra
cama aquí i cama allà.
Jo amb els peus creuats
a la teva esquena...
Saps?
Tal com es fa
per xiuxiuejar...

11 comentaris:

Carme ha dit...

Ooooooh! Aquest és per pensar-se'l bé!!!! Que maco... :)

Mari-Pi-R ha dit...

Solitario y triste, me recuerda lo que nos viene del invierno.
Feliz fin de semana

Carme ha dit...

Em fa somriure el comentari de Mari-Pi-R, perquè jo no el trobo gens trist. Solitari, sí, clar, però amb pau, calma i placidesa.

:) Tot són maneres de mirar-s'ho.

fra miquel ha dit...

He he, tens temps CARME. Ara estic una mica enfeinat i potser trigo a penjar posts nous.
En diverses ocasions he llegit que les fotografies menteixen, però en veritat, el que succeeix és que cada persona veu o interpreta la imatge de forma diferent.
Petons

Pues ya ves, MARI-PI-R. Para ti el banco esta triste. CARME lo ve tranquilo y en paz. Son puntos de vista diferentes, pero válidos los dos.
Un abrazo

Glo.Bos.blog ha dit...

Solitari si que el veig, però trist no li trobo.
Sembla un lloc molt tranquil.

cantireta ha dit...

Me l'enduc per escriure'n.

Una abraçada amb manteta... :)

cantireta ha dit...

http://cantireta.blogspot.com/2012/11/un-guio-al-bosc.html

Espero que t'agradi.

Petons.

Carme ha dit...

No sé si arribaré al to eròtic de la cantireta, però com a mínim li agafo la part més amorosa....

Aix! quin compromís amb aquest nivell, cantireta!

Tornarem al banc del bosc,
amor,
seurem a contracorrent:
cara a cara
pell amb pell.

Tu amb els peus
tocant a terra
cama aquí i cama allà.
Jo amb els peus creuats
a la teva esquena...
Saps?
Tal com es fa
per xiuxiuejar...

fra miquel ha dit...

GLÒRIA, era un lloc molt tranquil fins que han arribat la Cantireta i la Carme, que tot i l'estació tardoral han fet pujar la temperatura Que no vegis!!!
:o)
B7s

CANTIRETA, CARME, moltes gràcies pels vostres poemes. No m'hauria imaginat mai que la sèrie dels bancs inspiraria tanta poesia, i menys encara, de caire eròtic ;o)
Petonasos a totes dues

Anna Montoro ha dit...

Com que el banc s'intueix de pedra, avui no el batejaré.
Emmm... potser perque sóc més imatge-ferida que lletra-ferida jo no li veig l'erotisme enlloc a aquest banc i aquest paratge. Potser el que em provoca és fredor. Disculpeu, la poesía no és el meu fort però el que tinc clar és que no triaria aquest banc per a deixar volar la meva passió, li falta intimitat ;)

Gregori Samsa ha dit...

il·lustres col·laboracions, proclamo
en el bosc de Togores hi anava a jugar quan era un marrec
i, després, de més granadet
hi vaig descobrir nous jocs
és posible que aquest hagués estat, per a mi, un banc de proves

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...