De part de la CARME:
Farem tertúlia
i ens explicarem somriures.
Juguem, de lluny, com nens
a imaginar-nos.
Que els somnis sempre
tenen poesia.
Farem tertúlia
i ens inventarem la vida
com qui vol dibuixar-la
ben intensament
que no se'ns escapi.
Farem tertúlia
i en direm somriures.
I també de la CANTIRETA:
Convoco el marbre a ser viu.
A cremar en la cova vermella,
a pesar del fred cúbic de la matèria,
a parlar del neguit que dóna
ajupir-se per ser humil.
Convoco l'arbre a fer vida.
Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
15 de març del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
Va doncs seiem una estoneta i xerrem una mica... ;)))
Bona nit Fra!!!
Un buen espacio de encuentros, feliz sábado
Li falta el caliu; un lloc molt fred!!!
Falten el te i les pastes ;)
De fantasmes!
Som-hi LLUNA! :o)
petó
Gracias MARI-PI. Buena semana para ti
besos
DAFNE, està tot preparat per què hi anem a seure...
Abraçada
Jo porto el te ANNA. Portes les pastes? ;o)
petó
Res de fantasmes, FRANCESCA. Ara hi anem tots a seure i xerrar una estona :o)
B7s
Jo porto les pastes!!!!
I un poema pels banquets tertulians!!!
Farem tertúlia
i ens explicarem somriures.
Juguem, de lluny, com nens
a imaginar-nos.
Que els somnis sempre
tenen poesia.
Farem tertúlia
i ens inventarem la vida
com qui vol dibuixar-la
ben intensament
que no se'ns escapi.
Farem tertúlia
i en direm somriures.
Jo porto les pastes!!!!
I un poema pels banquets tertulians!!!
Farem tertúlia
i ens explicarem somriures.
Juguem, de lluny, com nens
a imaginar-nos.
Que els somnis sempre
tenen poesia.
Farem tertúlia
i ens inventarem la vida
com qui vol dibuixar-la
ben intensament
que no se'ns escapi.
Farem tertúlia
i en direm somriures.
I tant que farem tertúlia CARME. S'agraeix que portis pastes. Una besada i gràcies pel poema
abraçada
M'hi afegeixo!
Benvinguda GLÒRIA! :)
petó
I si ajuntem l'altra taula perquè hi capiguin les safates amb gambes, musclos, popets, cloïsses... :-)
Ajuntem-la PASEANTE, ajuntem-la. Aquestes safates les portes tu Oi? ;o)
abraçada
Convoco el marbre a ser viu.
A cremar en la cova vermella,
a pesar del fred cúbic de la matèria,
a parlar del neguit que dóna
ajupir-se per ser humil.
Convoco l'arbre a fer vida.
(És increïble... escric pràcticament d'una manera automàtica quan veig les teves fotos... esperona tant la meva creativitat. Te'n dono tant les gràcies!)
:*
Ospa Montserrat! T'estàs posant al dia eh? ;o)
El que et dona les gràcies "mil" sóc jo.
Aquest poema que has escrit és preciós... m'ha agafat un calfred, i tot! , quan el llegia :)
Múltiples B7s i una abraçada
Publica un comentari a l'entrada