Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

15 de març del 2013

TERTÚLIA

De part de la CARME:

Farem tertúlia
i ens explicarem somriures.
Juguem, de lluny, com nens
a imaginar-nos.
Que els somnis sempre
tenen poesia.
Farem tertúlia
i ens inventarem la vida
com qui vol dibuixar-la 
ben intensament
que no se'ns escapi.
Farem tertúlia
i en direm somriures.

I també de la CANTIRETA:

Convoco el marbre a ser viu.
A cremar en la cova vermella,
a pesar del fred cúbic de la matèria,
a parlar del neguit que dóna
ajupir-se per ser humil.
Convoco l'arbre a fer vida.

15 comentaris:

Lluna ha dit...

Va doncs seiem una estoneta i xerrem una mica... ;)))

Bona nit Fra!!!

Mari-Pi-R ha dit...

Un buen espacio de encuentros, feliz sábado

Dafne ha dit...

Li falta el caliu; un lloc molt fred!!!

Anna ha dit...

Falten el te i les pastes ;)

Unknown ha dit...

De fantasmes!

fra miquel ha dit...

Som-hi LLUNA! :o)
petó

Gracias MARI-PI. Buena semana para ti
besos

DAFNE, està tot preparat per què hi anem a seure...
Abraçada

Jo porto el te ANNA. Portes les pastes? ;o)
petó

Res de fantasmes, FRANCESCA. Ara hi anem tots a seure i xerrar una estona :o)
B7s

Carme Rosanas ha dit...

Jo porto les pastes!!!!

I un poema pels banquets tertulians!!!

Farem tertúlia
i ens explicarem somriures.
Juguem, de lluny, com nens
a imaginar-nos.
Que els somnis sempre
tenen poesia.
Farem tertúlia
i ens inventarem la vida
com qui vol dibuixar-la
ben intensament
que no se'ns escapi.
Farem tertúlia
i en direm somriures.

Carme Rosanas ha dit...

Jo porto les pastes!!!!

I un poema pels banquets tertulians!!!

Farem tertúlia
i ens explicarem somriures.
Juguem, de lluny, com nens
a imaginar-nos.
Que els somnis sempre
tenen poesia.
Farem tertúlia
i ens inventarem la vida
com qui vol dibuixar-la
ben intensament
que no se'ns escapi.
Farem tertúlia
i en direm somriures.

fra miquel ha dit...

I tant que farem tertúlia CARME. S'agraeix que portis pastes. Una besada i gràcies pel poema
abraçada

Glo.Bos.blog ha dit...

M'hi afegeixo!

fra miquel ha dit...

Benvinguda GLÒRIA! :)
petó

el paseante ha dit...

I si ajuntem l'altra taula perquè hi capiguin les safates amb gambes, musclos, popets, cloïsses... :-)

fra miquel ha dit...

Ajuntem-la PASEANTE, ajuntem-la. Aquestes safates les portes tu Oi? ;o)
abraçada

cantireta ha dit...

Convoco el marbre a ser viu.
A cremar en la cova vermella,
a pesar del fred cúbic de la matèria,
a parlar del neguit que dóna
ajupir-se per ser humil.
Convoco l'arbre a fer vida.

(És increïble... escric pràcticament d'una manera automàtica quan veig les teves fotos... esperona tant la meva creativitat. Te'n dono tant les gràcies!)

:*

fra miquel ha dit...

Ospa Montserrat! T'estàs posant al dia eh? ;o)
El que et dona les gràcies "mil" sóc jo.
Aquest poema que has escrit és preciós... m'ha agafat un calfred, i tot! , quan el llegia :)
Múltiples B7s i una abraçada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...