Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

16 d’abril de 2013

MIMETISME ?



 cantireta ha dit...
Vaig néixer tard, al tombant
del segle metàl·lic i cru,
amb els fils desmaridats
de la tenalla i el cor dur.

I vaig fer-me constant
en la ferralla i la pedra ,
de veure com la saba nova
feia fruit en la primavera,
i perdia abelles i cera.

Ara que guerxo i gepic,
maldestre en la bellesa,
imito el puntal tort
i procuro fer llum sincera.

11 comentaris:

Carme ha dit...

És boníssima, aquesta foto!!!
Has captat el mimetisme a la perfecció.
Un arbre amb vocació de fanal... fa el que pot, ell...

Lluna ha dit...

Ostres!!! Fa una mica de por i tot. Però si, sembla un altre fanal.
Bon vespre Fra!!
Un petó

fra miquel ha dit...

Hi passo sovint, per aquí, CARME. Em ve de camí si baixo caminant on tinc un local amb les eines.
Jo només he fet que fixar-me en l'arbre i el seu "comportament" fins que vaig decidir fotografiar-lo :o)
I si, el pobre fa el que pot ;o)
Petons

Gairebé tots els arbres d'aquest tram de carrer fan por, LLUNA. Segons a l'hora que passis, a l'hivern, quan no tenen fulles, és com aquells dibuixos animats que surt el bosc de la bruixa de nit... Uuuuuh! ;o)
Per culpa de la manera en que els poden, si és que es pot dir poda al que els hi fan...
http://llibreprimer.blogspot.com.es/2011/06/poda-amb-estil-ii.html
petó

Glo.Bos.blog ha dit...

Quin arbre tan mimètic!
De nit fa llum?

Fedora ha dit...

Absolutament genial, aquesta foto!!

MartinaH ha dit...

M'ha fet pensar en allò que es diu de que els amos s'acaben semblant a les seves mascotes.

O a allò de que "tot s'enganxa menys la bellesa".

Tantes hores junts... a la força ha d'haver mimetisme! :)

el paseante ha dit...

Sempre he envejat la mirada d'un bon fotògraf. I tu la tens. Jo segurament m'hauria centrat en l'explosió nuclear que hi ha de fons :-) Una abraçada.

Pais secret ha dit...

Uf, el que m´encanta és com captes aquestes coses, no et passa res per desaparcebut.

Ets perillós i tot! :-)

Aquesta foto és de premi.

fra miquel ha dit...

GLÒRIA, si de nit es posés d'acord amb una comunitat de cuques de llum...
... ja seria la re-hòstia No? ;o)
petó

Gràcies FEDORA :)
una abraçada

Doncs de vegades, MARTINAH, m'he fitxat en lo de les mascotes i els seus amos i... funciona! ;o)
Petons

Una explosió nuclear, PASEANTE? Ai! Si, ara ho veig... Tindrà alguna cosa a veure amb les taques que m'estan sortint a la pell??? :/
;o)
Una abraçada

Gràcies PAÍS,
Perillós jo? He he. No ho saps prou ;)

cantireta ha dit...

Vaig néixer tard, al tombant
del segle metàl·lic i cru,
amb els fils desmaridats
de la tenalla i el cor dur.

I vaig fer-me constant
en la ferralla i la pedra ,
de veure com la saba nova
feia fruit en la primavera,
i perdia abelles i cera.

Ara que guerxo i gepic,
maldestre en la bellesa,
imito el puntal tort
i procuro fer llum sincera.

La meva participació. Un bes!

fra miquel ha dit...

Quin luxe! Tenir-te de seguidora CANTIRETA, i de col·laboradora!!! :o)
gràcies
Besades i abraçades mil

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...