del segle metàl·lic i cru,
amb els fils desmaridats
de la tenalla i el cor dur.
I vaig fer-me constant
en la ferralla i la pedra ,
de veure com la saba nova
feia fruit en la primavera,
i perdia abelles i cera.
Ara que guerxo i gepic,
maldestre en la bellesa,
imito el puntal tort
i procuro fer llum sincera.
11 comentaris:
És boníssima, aquesta foto!!!
Has captat el mimetisme a la perfecció.
Un arbre amb vocació de fanal... fa el que pot, ell...
Ostres!!! Fa una mica de por i tot. Però si, sembla un altre fanal.
Bon vespre Fra!!
Un petó
Hi passo sovint, per aquí, CARME. Em ve de camí si baixo caminant on tinc un local amb les eines.
Jo només he fet que fixar-me en l'arbre i el seu "comportament" fins que vaig decidir fotografiar-lo :o)
I si, el pobre fa el que pot ;o)
Petons
Gairebé tots els arbres d'aquest tram de carrer fan por, LLUNA. Segons a l'hora que passis, a l'hivern, quan no tenen fulles, és com aquells dibuixos animats que surt el bosc de la bruixa de nit... Uuuuuh! ;o)
Per culpa de la manera en que els poden, si és que es pot dir poda al que els hi fan...
http://llibreprimer.blogspot.com.es/2011/06/poda-amb-estil-ii.html
petó
Quin arbre tan mimètic!
De nit fa llum?
Absolutament genial, aquesta foto!!
M'ha fet pensar en allò que es diu de que els amos s'acaben semblant a les seves mascotes.
O a allò de que "tot s'enganxa menys la bellesa".
Tantes hores junts... a la força ha d'haver mimetisme! :)
Sempre he envejat la mirada d'un bon fotògraf. I tu la tens. Jo segurament m'hauria centrat en l'explosió nuclear que hi ha de fons :-) Una abraçada.
Uf, el que m´encanta és com captes aquestes coses, no et passa res per desaparcebut.
Ets perillós i tot! :-)
Aquesta foto és de premi.
GLÒRIA, si de nit es posés d'acord amb una comunitat de cuques de llum...
... ja seria la re-hòstia No? ;o)
petó
Gràcies FEDORA :)
una abraçada
Doncs de vegades, MARTINAH, m'he fitxat en lo de les mascotes i els seus amos i... funciona! ;o)
Petons
Una explosió nuclear, PASEANTE? Ai! Si, ara ho veig... Tindrà alguna cosa a veure amb les taques que m'estan sortint a la pell??? :/
;o)
Una abraçada
Gràcies PAÍS,
Perillós jo? He he. No ho saps prou ;)
Vaig néixer tard, al tombant
del segle metàl·lic i cru,
amb els fils desmaridats
de la tenalla i el cor dur.
I vaig fer-me constant
en la ferralla i la pedra ,
de veure com la saba nova
feia fruit en la primavera,
i perdia abelles i cera.
Ara que guerxo i gepic,
maldestre en la bellesa,
imito el puntal tort
i procuro fer llum sincera.
La meva participació. Un bes!
Quin luxe! Tenir-te de seguidora CANTIRETA, i de col·laboradora!!! :o)
gràcies
Besades i abraçades mil
Publica un comentari a l'entrada