Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

16 de maig del 2013

CARGOL TREU BANYA...


10 comentaris:

Sergi ha dit...

Un cargol de ciutat, però amb els costums intactes.

Lluna ha dit...

Eis!! Guaita que valent!!! Espero que després de fer de model el posessis en un lloc sa i estalvi, pq em fa l'efecte que aquí al mig no durarà gaire...

Bon vespre Fra!!

Anna ha dit...

Què bonic aquest cargol i quina vista de no trepitjar-lo a les fosques malgrat aquests llums que tampoc il·luminen tant. Jo en cuido un que em va aparèixer en un enciam. Hi ha qui els cuida, hi ha qui se'ls menja :)

Carme Rosanas ha dit...

Crec que no havia vist mai abans un cargol per una vorera de la ciutat.

Quina peneta que em fa, pobrissó, per la dura rajola. Segur que està perdut!!! :)

Glo.Bos.blog ha dit...

Ahir en vaig veure un de ben gros travessar el pati. A saber quina planta és deu estar cruspint!

Anònim ha dit...

No hauria d'estar permès anar a aquestas velocitats per la vorera...

Anònim ha dit...

o sigui que mentre està plovent a bots i a barrals veig un sonat ajupit a terra fent una foto a un cargol sabré que ets tu :P

fra miquel ha dit...

Efectivament XEXU. Si plou, el cargol surt del seu amagatall ;)
Salut!

Ai! LLUNA lluneta... que amb el paraigua en una mà, la motxilla amb l'instrument a l'esquena i manipulant el mòbil amb l'altre ma per fer la foto sense que em caigués al terra etollat... només em faltava pensar en salvar el "pobre" cargol!
Si es va aventurar a fer la travessa.. allà ell!
De tota manera, era tard i no passava ningú, excepte jo ;)
B7s bonica!

Be, ANNA EME, és llei de vida. El cargol es menja l'enciam i nosaltres ens mengem el cargol...:(
A mi, però, personalment, no m'agraden gaire.
Petó

Perdut? CARME? No crec. Ell anava tot content pel terra mullat... MOLT mullat :)
Abraçada

Si GLÒRIA. Aquest any deuen estar contents els cargols... amb tanta pluja!
Petonets

Tens raó GREGORI. Ja hi passen bicicletes, patinadors alguna moto i ara només ens faltaven aquests mol·luscs terrestres. Per acabar-ho d'arreglar! Homeeee!

Una abraçada


M'hauries d'haver vist PONS 007
amb paraigues, mòbil en equilibri inestable sobre terra mullat...
Però això no vol dir que estigui sonat...eh?
;)
Una abraçada també per tu :P

el paseante ha dit...

Suposo que en vas plegar uns quants més. Vaig a netejar la llauna :-)

fra miquel ha dit...

No sóc gaire cargolenc, jo, PASEANTE. Però si els prepares tu en menjaré amb molt de gust ;o)
Abraçada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...