Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

12 de juliol de 2013

RAPSÒDIA EN GROC




13 comentaris:

Carme ha dit...

M'agrada aquesta rapsòdia... de música suau i embolcalladora que es pot trepitjar i encomanar-se'ns el groc.

Per cert... has vist la moguda que estem muntant per l'11 de setembre blocaire? Si vols fer-hi una ullada:

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com.es/

Mari-Pi-R ha dit...

Bonita rapsodia amarilla, feliz fin de semana

Glo.Bos.blog ha dit...

Son acàcies?

fra miquel ha dit...

CARME, la veritat és que a la foto no es veu be. Amb el vent queien les flors com un pluja de floquets grocs.
Una imatge molt poètica. Per veure-ho en directe!
B7s
Gracias MARI-PI. Cada año me quedo embobado mirando estas alfombras de flores amarillas...
Un abrazo

Son Tipuana tipu, GLÒRIA. Però també hi ha qui les anomena acàcies grogues.
Aquí el post que va fer el frare ;)

http://llibreprimer.blogspot.com.es/2009/06/tipuana-tipu.html
Una abraçada

Lluna ha dit...

Ostres!!! Quin goig trobar-se una catifa com aquestes...
Què bonic que fa!!!

Bona nit Fra!!!

Fedora ha dit...

En directe devia ser molt més impressionant. També n'hi ha en lila, no? o és una altra mena d'arbre? m'agraden moooooooooooooolt.

fra miquel ha dit...

Si LLUNA, i a Barcelona tenim molts d'aquests arbres :)
B7

Les de color lila, FEDORA, són les de xicranda. També fan catifa, però mai he vist una pluja d'aquestes flors. Són més grans i suposo que cauen d'una manera menys poètica ;)
Besades

Dafne ha dit...

Transmet una sensació de calidesa i serenor!!! i mira que a mi el groc no em va massa!!! però aquest trenca la meva negativitat. Sempre hi ha elements, moments, persones que ens fan veure les coses diferents!!!!

fra miquel ha dit...

DAFNE, Celebro que aquest groc et doni serenor. Si haguessis estat mentre queien les flors...! Aish
En el meu cas el groc és el meu color. Però no el groc canari si no aquest groc que tira lleugerament a taronja he he.
És clar que, també, el meu astre és el sol i el meu element el foc... Tot lliga ;o)
B7s

parèntesi ha dit...

Cada any quan s'improvitza aquesta catifa groga penso: quin regal! gràcies déu dels arbres!

fra miquel ha dit...

I n'hi ha altres arbres que també fan catifa de color, PARÈNTESI: les Xicrandes en lila o les Sofores japonica en blanc/crema, encara que aquestes últimes no són tan llampants també fa bonic.
Les hauràs vist pel carrer Dante i Llobregos :o)
petó

el paseante ha dit...

Si vas pel carrer Tarragona, en veuràs unes quantes de catifes d'aquestes. La veritat és que són boniques.

fra miquel ha dit...

N'hi ha arreu de Barcelona PASEANTE :) La feinada la tenen els escombriaires... Encara que t'asseguro que és millor escombrar aquestes flors que les fulles de plàtan
Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...