Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
3 de novembre del 2009
VERD/GRIS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
15 comentaris:
Aquestes imatges no estan gaire lluny l'una de l'altra.
La primera la trobareu en el passatge que porta a la UPF entrant pel carrer Ramon Turró i la segona a la cantonada del carrer Llull amb Wellington.
A mi m'agrada, especialment, que una de les rajoles del carrer hagi caigut per donar pas a una "gespa" espontànea.
Doncs que en vagin caient... ;-)
Xulo! M'encanta.
M'encanta!! (ja, ja ho se, sóc poc original - però és que ... m'encanta!)
I segur que encara ho consideraran zona verda...
Fra Miquel, agafa el pic i acaba d'aixecar les rajoles. Bones fotos.
Si, Rita que vagin caient.
Emily, Xurri, m'encanta que us encanti. Em fa sentir...encantador ;-)
Albert, tens raó, si fins i tot l'aparcament del barri li diuen zona verda! i són ratlles pintades a terra! Verdes, és clar.
No recordo haver-te vist per aquí amb anterioritat (però tinc mala memòria) en tot cas ben vingut a casa.
No et pensis, paseante, les rajoles amb l'ajud de les herbes ja salten soles. Si ja no es fan les coses com abans... ara tot es construeix depresa i corrent uns mesos abans de les municipals. Aquí no em trencaré l'esquena. Jo no tinc presa. Ja aniran saltant.
Una abraçada.
De vegades em sap greu no trobar coses noves a aquesta pàgina, però l'espera mereix la pena. Jo mateixa ara tinc parat el meu blog, i és que el silenci és precís per apreciar el so i l'espera per apreciar el moviment. M'agrada la teua mirada. M'agrada allò que es para a observar el teu mirar.
Una abraçada.
Hola Carminera, celebro que t'agradi la meva mirada. Si trigo a penjar coses noves és que no les he trobat o no ho he pogut fotografiar. Se m'han escapat algunes per estar conduint o per que la màquina (que normalment porto a sobre) triga una mica a posar-se a punt. (també em cal "desenfundar" amb rapidesa!)
M'ha agradat la teva frase...el silenci és precís...
Me l'apunto.
Petons
No saps com m'agrada que el verd faci caure el gris! Fantàstic!
Sí Duschgel, és com romàntic No?
però que re-que-te-xules són aquestes fotos!!! haig de passar encara a mirar la gespa i crec que tot està aprop, no? una abraçada (quan vas a regar?)
Rateta, ara no vagis a veure la gespa que no està gaire maca. Aquests estudiants la pategen cada dia i a mida que vingui el fred es va posant color de palla. Fins la primavera, que tornarà a verdejar.
M'encanta!!!!!!!! bona trobada :) Un petó!!!
Publica un comentari a l'entrada