Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

2 d’abril de 2012

CONILL URBANITA



9 comentaris:

Pais secret ha dit...

És una llebre!

Bon dia Fra ;-)

Violette ha dit...

Vols dir, País?? Jo també diria que és un conill...
En tot cas, quina monada!!! I tan de bó sobrevisqui a l'urbs...

fra miquel ha dit...

Ja m'heu fotut! Noies!
Jo es que sé més de plantes que d'animals... ;)
He mirat a la Viki i al Viccionari http://ca.wiktionary.org/wiki/llebre

i no n'he tret l'aigua clara.
Si hagués sabut que les llebres tenen les puntes de les orelles negra, m'hi hauria fixat més. A la foto no em queda gaire clar...
Ara bé, de còrrer com una llebre no corria gaire. La veritat. I si no era que tenia problemes de vista, des de la primera foto fins que m'hi vaig acostar per fer la segona segur que em veia amb la càmera apuntant... que si jo fos ell/a no m'hauria refiat gens ;o)

Petonet a totes dues

PS: Sé on viu. Potser puc anar i preguntar-li ;o)

Pais secret ha dit...

Crec que teniu raó, les llebres són més allargades, més musculoses i les taques a les orelles...potser un conill de bosc?

Veus, avui hem après unes quantes coses més!

el paseante ha dit...

Coi un conill (o una llebre, tant se val). Quina sort que vas tenir. Fa anys que només caço rates i coloms a Barcelona per menjar (la crisi, ja se sap). Ni me'n recordo de quin gust té el conill.

fra miquel ha dit...

Cada dia aprenem, País
un altre petó per tu
:o)

PASEANTE, doncs no et penso dir on viu aquest animaló. Si ha estat capaç de resistir a la pressió urbanística de la zona on viu, s'ha guanyat envellir tranquil·lament allà on ha trobat una llar ;o)
Una abraçada

khalina ha dit...

Serà un conill abandonat pels amos? Pobret.
Fa anys, una amiga en va trobar un pel Poblenou, era hivern i feia fred, el va donar en adopció a un amic que tenia dos gats. Van fer bona amistat tots plegats

Cris (V/N) ha dit...

Fauna urbana! Pobrets, també tenen dret, no? El meu pare un dia s'en va trobar un, el va dur a casa.... No va tenir un final feliç, i no pensis malament: no ens el vam cruspir, eh?
Petons Fra, bon diumenge i bona diada!!

fra miquel ha dit...

No ho sé KHALINA, de vegades els pares compren animalons petits com a "juguina" pels nens i després... es clar, creixen!
De tota manera jo crec que aquest va trobar un bon lloc per viure :o)
petó

CRIS, Alguns animals troben millor ambient a ciutat que al camp, on entre bicicros, xiruquerus, motos o 4x4's en alguns llocs sels ha fet difícil viure :o)
petó

Ps: Rip pel conillet :-/

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...