Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
1 de setembre del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Curiosa ventana pero con su gracia, aunque no me gusta.
Un abrazo
M'agrada, li dona un aire molt simpàtic a la façana. :)
Je, je, quina gràcia! M'agrada!
a aquesta no cal regar-la...un petó!
Pujada de l'IVA??? Almenys alegra la vista, sempre li pots canviar el color als petals, pintar-li un solet perque tingui llum o núvols amb gotes de pluja, je, je, je... quantes combinacions es poden fer amb un simple dibuix :)
Ha fet poesia de la reixa. Ha dut vida als maons de la paret. Intel·ligent. El proposo per a President!
Dona color i vida a aquesta finestra tapiada. S'ha de mirar de donar una mica d'alegrar al que ens envolta :D
Bueno, MARI-PI-R, es una casa abandonada, alguien quiso alegrar la fachada ;o)
besos
D'això es tracta :)
petó
Qué bé, FRANCESCA
B7s
Sempre està eixerida Oi, NÚRIA?
una abraçada
DOncs si, ANNA EME, crec que d'això es tracta de que quedi més alegre la façana. Com a mínim, així la gent se la mira...
Petó
Bona pensada CANTIRETA!
Forta abraçada :)
Doncs si, GLÒRIA. Jo cada cop que passo pel davant d'aquesta flor penso un somriure.
Petó
Doncs: a una finestra de mentida trista, una planteta de mentida contenta.
Sempre alegra la vista, encara que sigui un dibuix!
Si Carme, les pintades a les parets no sempre embruten. Algunes com aquesta alegren la vista.
Jo afegiria que és una pintada optimista, si pensem en els motius pels què algú va pensar en fer-la.
Petó
Hola Fra! Como se ponga de moda será el fin de los jardineros!
No había visto las últimas entradas, todas fantásticas!
Un abrazo
Gràcies PEDRO!
Espero que no arribem a aquests extrems... ;o)
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada