Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

16 de desembre de 2012

BANC JARDINER

----------------------------------
Col·laboració de la CANTIRETA

Esperaven un ficus solter,
dels que treu els colors

a les fulles interiors.
I sospiraven, amb la tija torta,
i de reüll es miraven la porta...

la CARME ho continua...

Potser el ficus era dins
i si s'obria la porta
s'eriçaven els pèls fins
s'adreçaven tiges tortes
fins als darrers confins
d'aquest banc de les 6 potes.

13 comentaris:

Sílvia ha dit...

Quin goig aquest banc! Que és el teu? M'agrada molt :))

Carme ha dit...

Ai, ai, ai... que se m'acumulen els banc endarrerits!

Aquest m'agrada molt, eh? però que molt, per dibuixar-lo sobretot, pel poema, ja veurem si surt.

Digues-li al banc solter que sí, que sí, que ja passaré per allà, també!

Mari-Pi-R ha dit...

Pues tiene toda una buena utilidad.
Un saludo

Glo.Bos.blog ha dit...

Com a banc fa poc servei, però s'ha de reconèixer que té una utilitat ben bonica.

Ona ha dit...

No hi ha res com una jardinera a on poder descansar! ;)
Bonica foto.

Francesca Azar ha dit...

I tan descansades que estan les plantetes!

cantireta ha dit...

Esperaven un ficus solter,
dels que treu els colors
a les fulles interiors.
I sospiraven, amb la tija torta,
i de reüll es miraven la porta...

Gregori Samsa ha dit...

I regant, regant
el banc també creixerà?

Dafne ha dit...

El banc està bé, però les plantes no semblen gaire alegres, o potser sóc jo, que avui estic grisa!!!!

fra miquel ha dit...

No SÍLVIA. No és meu aquest banc... El vaig veure al carrer Allada/Vermell de BCN.
Petó

He estat uns dies fora, CARME. T'agraeixo molt els poemes. Consti que no estàs obligada... ;o)
Avisa'm si pintes aquest banc.És que aquests dies no sé si podré visitar-vos a casa vostra.
B7s

Gracia MARI-PI-R. És un banco florero je je
Besos

Les coses que fem poden tenir molts usos diferents Oi, GLÒRIA? D'això s'aprofita, també, el reciclar objectes.
Una abraçada

Ben cert, ONA
Un petó

Si, FRANCESCA. Encara que no crec que sigui de còrrer. Ni tant sols de caminar... :P
Petons

No crec que creixi... el banc, GREGORI!!!
Una abraçada

Tens raó, DAFNE. Les plantes no semblen ben cuidades... però estan vives!!! ;o)
B7s

fra miquel ha dit...

Moltes gràcies CANTIRETA.
M'agrada molt el poema.
Ja he penjat el teu poema al post
Molts petons i una abraçada

Carme ha dit...

Segueixo la cantireta... que sempre fa de molt bon seguir.

Potser el ficus era dins
i si s'obria la porta
s'eriçaven els pèls fins
s'adreçaven tiges tortes
fins als darrers confins
d'aquest banc de les 6 potes.

fra miquel ha dit...

Gràcies Carme! :o)
B7s

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...