Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

11 de gener de 2013

BANC MOLT OCUPAT

----------------------------------
De la CARME:
No calia 
un cofre tan gran
per acollir els tresors perduts.
M'era suficient 
una mica d'espai
per estimar-nos.
-----------------------------------------
De la CANTIRETA:
No em preocupa
l'embalum, ni el món fosc
que se'n deriva.

Tot jo cavil·lo
seure amb el món sencer.
El cor, el cap.

14 comentaris:

Lluna ha dit...

Gairebé amb overbooking, no? hehe

Bon dia Fra!!

Carme ha dit...

Bon dia, Miquel!

No calia
un cofre tan gran
per acollir els tresors perduts.
M'era suficient
una mica d'espai
per estimar-nos.

Mari-Pi-R ha dit...

Lo que se dice olvidado en un pasado, buena toma, un abrazo

Francesca Azar ha dit...

Vaja, idò sí! Ja em diràs on posar el culet si ho necessites...

fra miquel ha dit...

Gairebé no! LLUNA, overbooking total! ;o)
B7s

CARME. El tresor l'he trobat jo amb una seguidora com tu :o)
Moltes gràcies

Gracias MARI-PI.
La verdad es que hace ya muchos años que està el cofre allí, en el Passeig del Born.
besos

Difícil deure-hi. Difícil, FRANCESCA ;o)
Un any varen fer com una mostra d'art escultòric per la ciutat, i aquesta és una de les "escultures" instal·lades.
petó

Glo.Bos.blog ha dit...

Em recordo d'aquest banc...
És un banc per retratar, no pas per seure!

Anna Montoro ha dit...

És el banc sorpresa!!!

Al carrer Ataülf n'hi ha un nou de trinca bastant curiós.

fra miquel ha dit...

Si GLÒRIA, més que res per què no hi ha lloc per seure ;o)
B7s

Seria una bona sorpresa que el cofre s'obris! Oi ANNA?
Ui! No sé on és el carrer Ataülf. Ara ho busco :o)
Petons

khalina ha dit...

Es un banc per formigues ;)

Bon any fra!!

MartinaH ha dit...

Ves que els tresors no hagin de reposar també.
Potser subestimem la vida del tresor i és més dura del que ens pensem.
Imagina’t per un moments si fossis tresor... quants sacrificis, anhels i desitjos projectats en tu! No m’estranya que estiguin cansats! :-)

fra miquel ha dit...

:) Bon any KHALINA!
B7s


És un altre punt de vista MARTINA... Si :o)
Lo del tresor, però és un suposar... Caldria veure si s'obre el cofre per sorpresa he he
Però per altre banda m'has fet pensar que cada persona som un tresor... Amb els seus sacrificis, anhels i desitjos... ;o)
Petons

Gregori Samsa ha dit...

Tal com estan les coses
penso que obriré un compte en aquest banc
el director, un homenet amb barba blanca i amb barret verd, m'inspira confiança....

fra miquel ha dit...

Doncs si que sembla un banc fort. GREGORI. La caixa forta deu pesar més d'una tona!
Salut!

cantireta ha dit...

No em preocupa
l'embalum, ni el món fosc
que se'n deriva.

Tot jo cavil·lo
seure amb el món sencer.
El cor, el cap.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...