Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

26 de març de 2013

DE DOS EN DOS ( x 4)



11 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Siempre los admiro, ya que veo que van por todas partes y en días de mala temperatura incluso.
Un abrazo

Glo.Bos.blog ha dit...

Valents!

Dafne ha dit...

I sovint ens queixem!!!

el paseante ha dit...

La qüestió és passejar. Bona foto.

Lluna ha dit...

Ostres i van tot equipats, la corretja per passejar bitxos, la bossa-maduixa... Si, estem molt mal acostumats i de vegades ens queixem per vici.

Un petó Fra i bona setmana!!

fra miquel ha dit...

He modificat lleugerament el títol. Voldria remarcar que a la foto surten quatre parelles amb un denominador comú: que totes estan passejant, independent ment de si van caminant o en cotxet. I que són parelles, es clar! :o)

Pues igual que nosotros MARI-PI. Por fin pueden hacer-lo gracias a estos pequeños vehículos.
Besos

Si, GLÒRIA. Encara hi ha massa obstacles per a que puguin passejar lliurement com ho fem nosaltres
Petó

Si DAFNE. Ens aniria bé posar-nos en la pell dels altres de tant en tant per a valorar el que tenim.
Petons

Exacte! PASEANTE...d'això tu n'ets un expert Oi? ;o)
una abraçada

I tant, LLUNA! Segur que també porten paraigües. En tmps primaveral mai se sap! :D
Que tinguis bona setmana, tu també.
B7s

Elfreelang ha dit...

ben trobat i ben fotografiat....
bona setmana santa i amb bones vistes!

fra miquel ha dit...

Gràcies ELFREE.
(Vaig còrrer per posar-me al darrera he he :o)
Bona setmana també per a tu.
Petó

cantireta ha dit...

Naltres tenim capa de pluja, jo porto sempre motxilla per si les mosques i quan plou vaig amb impermeable per no treure'm un ull :D

Valents? No, només adaptats al medi... :0)

Petons, maco!

fra miquel ha dit...

A mi tampoc m'agrada el paraigües, CANTIRETA. Sempre acaben del revés per una ventada o mig coixos per que s'ha trencat una barnilla.

Tots ens acabem adaptant al medi on ens toca viure...Quin remei! Canviar-lo no es fa de la nit al dia.
petons xocolaters ;o)

Carme ha dit...

De dos en dos
al pas que ens cal.
Fem companyia

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...