Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

26 d’abril de 2013

BANCASA*

Té un banc per tota casa
i ni tant sols és seu.
Tot allò que li queda, en bosses
que no pot ni traginar.
I llegeix el diari
com si encara li importés
aquest món que l'ha fet fora.

Carme

13 comentaris:

XeXu ha dit...

Em pregunto com pot traginar totes les seves possessions...

Lluna ha dit...

Buuuff
I cada cop en veurem més em sembla...

Bon divendres Fra!!!

Carme ha dit...

Bastant impactant, Miquel...

fra miquel ha dit...

Tu creus que les tragina? XEXU?
Jo pensava que és casa seva...
Potser té un company o parella i s'ho van combinant. O confia en que ningú li prendrà res mentre va portant les coses d'un lloc a l'altre...
Abraçada

Malauradament, LLUNA...Tot i que per l'aspecte, sembla una veterana de la indigència. Però em podria equivocar... De vegades aquestes persones es van degradant i fins i tot refusen l'ajuda dels serveis socials. El carrer és casa seva.
Petó

Impactant i trist, CARME. Més que res per la soledat i marginació que semblen patir persones com aquesta dona. Només de pensar que potser ha tingut una vida passada molt semblant a la nostre...
Aish!
B7s

Fedora ha dit...

Quina pena...

Glo.Bos.blog ha dit...

Colpidor!

Carme ha dit...

Té un banc per tota casa
i ni tant sols és seu.
Tot allò que li queda, en bosses
que no pot ni traginar.
I llegeix el diari
com si encara li importés
aquest món que l'ha fet fora.

Potser sí, Miquel, un dia tenia una vida com la nostra... posa la pell de gallina.

fra miquel ha dit...

La veritat, FEDORA, és que no sabem gaire bé res d'aquesta dona...Viu de fa temps al carrer? L'han desnonat fa poc? Està malalta?
En tot cas desperta un sentiment de pena, si.
B7s

Si GLÒRIA... A mi, aquesta imatge em va fer aturar. He vist molts indigents, però així, amb tant "equipatge"...
La branca de pi em va fer pensar en un "jardí"...
Petó i bona nit

fra miquel ha dit...

Gràcies CARME, pel poema :)
Segur... un dia va ser una nena, una adolescent va créixer... i no sabem quan, la seva vida va derivar cap a l'estat en que es troba ara.
I n'hi ha més dels que ens pensem, així...Sí
Bona nit guapa!
petó

El que em passa pel cap ha dit...

Amb el poema de la Carme encara colpeig més.

fra miquel ha dit...

La CARME és una crac ;o)
S'agraeix la visita "EL QUE EM PASSA..." Al BANC pots venir a seure i contemplar sempre que vulguis :)
Una abraçada

el paseante ha dit...

Aquesta tarda he vist un sense sostre que escoltava el partit del Barça en un aparell de ràdio, protegit de la pluja amb uns cartrons. No són altra cosa que uns més de nosaltres.

fra miquel ha dit...

Com nosaltres, PASEANTE... Espero que mai ens veiem avocats a viure així.
Una abraçada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...