Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
4 d’octubre del 2009
Deu ser la crisi...
Ep! Noi. Si. Tu, el del xurru entre les mans. Si no t'agrada com has sortit a la foto m'ho dius i la canvio, he? De bon rotllo. Que no em vull en fotre de tu. Prou pena deuries passar aquell dia!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
JAJAJAJAJA. Va ser cosa de la crisis...
ostres, jajajajajaa, m'has fet riure.... però la crisi és la crisi, o potser és "amor a l'arte"??? hi ha gent per a tot :)
Quin perill un frare amb una càmera a les mans. Haurem de vigilar com ens vestim.
I no el vas denunciar? ;-)
Petons!
Querida Freia, cuando uno tienen necesidad, y es honesto, se agarra a lo que sea para salir adelante. Otros, con menos escrúpulos, se ponen a políticos y consiguen algún cargo en el ayuntamiento. Tal vez para organizar la fiesta mayor y decidir como se disfrazara el primero (que previamente habrá votado al candidato y desembolsado el dinero (IRPF) con el que los elegidos compraran el disfraz que aceptará poner-se por la fiesta mayor).
No se si me explico...
Besos
Cris, m'alegra que hagis rigut. De veritat, és molt gratificant saber que el que penjo ha fet riure a algú. El riure és sa, ens ajuda a superar moments difícils.
Petons
Si paseante, des de que tinc el blog i una càmera amb bones prestacions que...jo també he arribat a pensar que sóc perillós. Cada cop m'agrada més fer fotos. Ja fa temps que ho dic: de gran vull ser fotògraf.
Una abraçada
Rita, no, no ho vaig fer oficialment, de moment només ho publico en aquest blog. Una mica de denúncia ja és. No?
Crec que hi ha massa empoltronats a l'ajuntament que es creuen que tot el que fan és genial i que mai ningú ho farà millor que ells. Només amb un canvi radical de color poden canviar algunes coses, crec.
Petons
Publica un comentari a l'entrada