Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
12 de setembre del 2010
QUI COPIA A QUI ???
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
La natura és la mestra, no hi ha dubte :)o no és un helicòpter una còpia de la libèl·lula? O no és un tren una còpia d'un cuc?
Quina velocitat a comentar, VIDA !!!
Acabo de penjar el post!!!
D'acord amb el que dius, però el cas és que les palmeres no ramifiquen. Per tant en el tronc tallat, o bé han germinat dos dàtils casualment caiguts allà, o bé algú els ha sembrat.
Petons
Difícil ho poses,no sé què dir...
No cal que diguis...Zel.
Gràcies per passar,
Petons
A vegades em fas por. Quina part del teu cervell va relacionar aquestes dues fotografies i se'n va adonar de la coincidència?
unn petó pel sr. observador!!!
Uuuuu! PASEANTE
Gràcies MAITE
M´has deixat una mica intranquil·la, acabo de tallar una palmera enorme i m´han assegurat que no tornarà a brotar. És igualeta que aquesta, potser una mica més ample i tot.
...I ara vinc aquí i em trobo amb aquests dos pipiolos plantats!
Segur que són dos dàtils "caiguts casualment"? O ja m´han tornat a prendre el pèl?
No pateixis, País. Et garantitzo que la palmera no et rebrotarà.
Si et surten palmeretes és per què hi han caigut dàtils al damunt, treu-les de seguida.
Quina pena, no? haver de tallar una palmera. Jo també ho vaig haver de fer fa un parell de setmanes :*o(
Una abraçada
Sí, Fra Miquel, m´ha quedat el jardí orfre. Ella aixoplugava tot el que tenia al voltant i creava un micro-clima fresquet que feia que la resta de plantes s´hi sentissin bé. Però també..aixecava amb les arrels els murs que la voltaven i aviat m´hagués aixecat la casa. Va ésser una decissió dificil, però necessària ;-)
De vegades cal prendre aquestes decisions...Snifff
Ara escull bé el que hi plantaràs, tot pensant en quant gran pot arribar a fer-se ;o)
Petó
Publica un comentari a l'entrada