VERD
Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
10 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
Verd esperança? verd d'urgència? verd de preferència?
Verd pebrot. Vida, verd pebrot...:o)
No sé si és, com diuen, cosa de dones el buscar tres peus al gat a tot. En el meu cas, tampoc sé si és cert que els homes som així de simples... El meu verd és solsament això, un verd que m'ha agradat i que l'he trobat en uns pebrots.
No va amb segones intencions (buenu si, falta la última foto de la sèrie i causant directe de la idem :)
Esper que, si més no, també t'agradin els pebrots...verds je je
Un petó
A mi, amb el color verd, el que em fa venir a la memòria és una de les estrofes més boniques de la poesia de Federico García Lorca que vaig aprendre a l'escola... tot i que aquests pebrots no m'ho suggereixen gaire.
Verde que te quiero verde. Verde viento. Verdes ramas. El barco sobre la mar y el caballo en la montaña...
Anna Eme
Per cert, el va escriure el 2 d'agost de 1924.
Anna Eme
ANNA EME, trobo natural que aquests pebrots no et suggereixin el poema de Lorca je je
Potser me'l van ensenyar, el poema, i fins i tot me'l deuria aprendre. Però tinc molt mala memòria i no paso del primer vers...
Tinc fotos que si que t'evocarien el poema...ja sortiran en una altra ocasió :P
Petons
Ospa! Anna! I com saps que el va escriure exactament aquell dia?
Petons
No seré tan mística... Nyam!!!
jA, JA, la xurri m'ha fet molta gràcia. Això, això, nyam!
... amb tants pebrots podrem fer un bon grapat d'arrossos!!!
verd pebrot tendre, aromàtic, suau i juganer m'entres es rosteix en la paella.
Una abraçada
M'agrada molt tota aquesta sèrie de colors que fas!
Podries fer una foto de pebrots vermells i una altra de grocs. El que passa és que aquests colors ja els tens, ja ho sé.
M'estan agradant molt aquesta sèrie de fotos dels colors.
Doncs el meu sogre no suporta el verd perquè diu que porta mala sort. D'on ho haurà tret?
El verd dels pebrots, diria un pèl conyerament. Un verd de vida.
XURRI, VIDA, RaTeTA, si que venen ganes de menjar-ne, si je je :o)
petons
ALBA 3'1416! Una altra que fa poesia d'una menja!
Petons
PS: En futurs comentaris...puc anomenar-te Alba pi? ho dic per abreviar je je ;o)
DUSCHGEL, sí, és xula la sèrie. Ja estan programades les dues últimes imatges. La propera és la culpable de la sèrie. La última és una troballa entre els meus àlbums de fotos i que servirà per acabar-la.
Els pebrots vermells ja els tinc fotografiats. Jo crec que tard o aviat sortiran a la llum. En una altra sèrie, potser
Petons
KHALINA, no sé per què om pot pensar que el verd porta mala sort! Si precisament diuen que és el color de l'esperança...
Ja s'acaba la sèrie. Estan programades dues fotos més.
B7s
ÒSCAR,
a que té pebrots, la foto? :D
s'agraeix la teva visita
Una abraçada
Ara ja sé qui va saltar la tanca del meu hort a començaments de desembre i em va deixar sense collita. Espero que et fessin profit.
PASEANTE. Què hauries fet amb tant de pebrot, Home!
Estaven bons, sí ;o)
Publica un comentari a l'entrada