----------------------------------
Col·laboració de la CANTIRETA
Esperaven un ficus solter,
dels que treu els colors
a les fulles interiors.
I sospiraven, amb la tija torta,
i de reüll es miraven la porta...
Potser el ficus era dins
i si s'obria la porta
s'eriçaven els pèls fins
s'adreçaven tiges tortes
fins als darrers confins
d'aquest banc de les 6 potes.
la CARME ho continua...
i si s'obria la porta
s'eriçaven els pèls fins
s'adreçaven tiges tortes
fins als darrers confins
d'aquest banc de les 6 potes.
13 comentaris:
Quin goig aquest banc! Que és el teu? M'agrada molt :))
Ai, ai, ai... que se m'acumulen els banc endarrerits!
Aquest m'agrada molt, eh? però que molt, per dibuixar-lo sobretot, pel poema, ja veurem si surt.
Digues-li al banc solter que sí, que sí, que ja passaré per allà, també!
Pues tiene toda una buena utilidad.
Un saludo
Com a banc fa poc servei, però s'ha de reconèixer que té una utilitat ben bonica.
No hi ha res com una jardinera a on poder descansar! ;)
Bonica foto.
I tan descansades que estan les plantetes!
Esperaven un ficus solter,
dels que treu els colors
a les fulles interiors.
I sospiraven, amb la tija torta,
i de reüll es miraven la porta...
I regant, regant
el banc també creixerà?
El banc està bé, però les plantes no semblen gaire alegres, o potser sóc jo, que avui estic grisa!!!!
No SÍLVIA. No és meu aquest banc... El vaig veure al carrer Allada/Vermell de BCN.
Petó
He estat uns dies fora, CARME. T'agraeixo molt els poemes. Consti que no estàs obligada... ;o)
Avisa'm si pintes aquest banc.És que aquests dies no sé si podré visitar-vos a casa vostra.
B7s
Gracia MARI-PI-R. És un banco florero je je
Besos
Les coses que fem poden tenir molts usos diferents Oi, GLÒRIA? D'això s'aprofita, també, el reciclar objectes.
Una abraçada
Ben cert, ONA
Un petó
Si, FRANCESCA. Encara que no crec que sigui de còrrer. Ni tant sols de caminar... :P
Petons
No crec que creixi... el banc, GREGORI!!!
Una abraçada
Tens raó, DAFNE. Les plantes no semblen ben cuidades... però estan vives!!! ;o)
B7s
Moltes gràcies CANTIRETA.
M'agrada molt el poema.
Ja he penjat el teu poema al post
Molts petons i una abraçada
Segueixo la cantireta... que sempre fa de molt bon seguir.
Potser el ficus era dins
i si s'obria la porta
s'eriçaven els pèls fins
s'adreçaven tiges tortes
fins als darrers confins
d'aquest banc de les 6 potes.
Gràcies Carme! :o)
B7s
Publica un comentari a l'entrada