...ANDREU...
... I ISIDRO
Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
13 comentaris:
M'he perdut!! Es el banc dels senyors Andreu i Isidro o d'uns altres?? I en aquest cas que hi fan l'Andreu i l'Isidro amb el banc?? ;)
Boníssima fusta!
Què bonics aquests bancs. Per cert, què hi ha o què amaga el banc de la primera foto?
:)
Ha ha ha LLUNA, Doncs suposo que el senyor Andreu i el senyor Isidro hi seurien, en el banc :)
Petó
Crec que son dues espalmatòries, ANNA. I tant bona, la fusta... O que l'han cuidat bé des de 1828!!!
Una abraçada
L'ermita no sé quin nom te (Sant Bartomeu¿?)Es troba dins la ruta megalítica de la Roca. Trobareu la ruta en aquest enllaç :
http://www.turismevalles.net/pdfs/21.%20La%20Roca%20Ruta%20prehistorica.pdf
Perdoneu, potser no es veu bé a les fotos.(Dins l'ermita no hi havia molta llum i amb el flaix sembla que no n'hi va haver prou...)
Els noms estan gravats al respatller del banc. També esta gravat l'any: 1828
Ostres!!! No m'hi havia fixat!!! Ara veig la relació...
;DD
Petó
Eran a la vez prácticos estos bancos ya que podían servir de baúl.
Un abrazo
O sigui que a l'ermita cada família tenia un banc? I els que no en tenien es quedaven drets?
Pues si, MARI-PI. En algunas casas de pueblo he visto este tipo de bancos. Es una buena forma de aprobechar el espacio.
Besos
No ho sé, GLÒRIA. Potser li hauriem de preguntar a la senyora que cuida l'ermita i ens va obrir la porta. Imagino que aquests senyors deurien ser els "rics" del poble. Hi havia un altre banc, a l'ermita, però és clar! Ha plogut molt des del 1828 :P
Petons
O sigui, el banc en propietat i a dins el moble bar. Aquests anaven al cel segur!
bon cap de setmana Fra!
El banc dels senyors és Bankia, no et deixis enganyar :-)
Crec que els bancs amb nom els pagaven els que tenen nom. Als cementiris passa el mateix.
Una vegada vaig veure una escultura, era un banc i hi havia una espiral per posar els collons (perdó, pare).
Una espiral Emily?? I s'havia de cargolar...?? ;p
Recordo, dels "Cargol", que s'anava a missa a peu i també s'hi estava a peu. Potser els sinyors aquestos ja sabien que anaven al cel, perquè entraven descansats i il·luminats.
Bon dilluns.
PAÍS. Potser hi guardaven el vi de missa ;o)
B7s
Doncs no et falta raó PASEANTE... no et falta raó.. :/
Una abraçada
On dius que està aquest banc, EMILY? Seria un exemplar excepcional per a la meva col·lecció! :o)
Petons
Quina imaginació, LLUNA! :D
petó
Potser s'ho pensaven CANTIRETA.
B7s
Publica un comentari a l'entrada