Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

23 de març del 2013

CAOS vs ORDRE

Incansable, la CARME ens ofereix aquest poema:

Jo triaré, per seure
una cadira girada
ni de cara, ni d'esquena.
Just de costat.
Per veure l'ordre,
on tu estàs acomodat,
et miraré de ben a prop,
però una mica de reüll,
defensant la llibertat
de posicions i moviments.
La meva.

Gràcies Carme :o)

I la CANTIRETA també ens deixa uns versos:
Seure prop teu.
Mesura del braç, altres.
El pas a tu.

15 comentaris:

Mari-Pi-R ha dit...

Los ordenados y los desordenados.
Buenas noches

Carme Rosanas ha dit...

Jo triaré, per seure
una cadira girada
ni de cara, ni d'esquena.
Just de costat.
Per veure l'ordre,
on tu estàs acomodat,
et miraré de ben a prop,
però una mica de reüll,
defensant la llibertat
de posicions i moviments.
La meva.

Bon diumenge, Miquel!

fra miquel ha dit...

Me gustan los contrastes MARI-PI.
Buenas tardes para ti
Besos

Moltíssimes gràcies CARME.
M'agrada molt aquest poema, i fa que la imatge sigui més gran
Una forta abraçada i petons, molts petons :O)

Unknown ha dit...

No ho puc evitar: prefereixo l'assimetria del caos. :)

Lluna ha dit...

Tot és organització, per tal de que ens puguem asseure on vulguem i amb qui vulguem, oi?

Bon diumenge Fra!!!

fra miquel ha dit...

He he, FRANCESCA... Jo també :o) Però segons en quins moments convé ordenar una mica les coses...
Besades

Això mateix penso jo, LLUNA. Llibertat per ser i estar en el lloc que vulguis i amb qui vulguis en cada moment. No necessàriament has de seure sempre a la mateixa banda...
Petons

MartinaH ha dit...

Reconec que a mi em fa mal els ulls, el desordre. No ho puc evitar...
Però també reconec que hi ha moments en que és necessari una mica de caos i improvització. Necessari i agradable.

Anna ha dit...

Ufff, ho vas posant difícil. Mmmm, semblen les lliçons del Barrio Sésamo ;)

Anònim ha dit...

no se perquè però els bancs aquests individuals sempre els veig buits...

Dafne ha dit...

És el jin/jan. Tot ha de tenir les dues parts, per arribar a l'equilibri. Però aquí m'agradaria veure si els bancs estan encastats al terra; aleshores quan ens obliguen, ja no hi ha llibertat per disposar-nos com ens plagui, sinó com marquen.
Que el caos i l'ordre trobin l'harmonia, és l'única manera de viure, però en llibertat!!!
Se me'n va la "castanya", si dic tot això només mirant bancs i cadires!!!

fra miquel ha dit...

Doncs si, MARTINA H, Cal desmelenar-se de tant en tant ;o)
B7s

Mmm... M'agrada això de Barrio Sesamo ;o) ANNA. He he.
Molts petons

Hi deus passar quan no hi ha classe PONS007 ;o) he he. Jo si que he vist gen asseguda en algun moment.

DAFNE, m'has fet riure amb lo de que se t'en va la castanya... Ha ha ha.
Però tens raó. Estic amb tu. L'equilibri és necessari.
Per a la teva tranquil·litat;
les cadires no estan clavades a terra. Es poden moure. Tot i que pesen molt! Però això ja està bé. És una manera de que la gent no se les endugui massa lluny... O que se les endugui del tot! he he :o)
Petons, guapa!

el paseante ha dit...

Això és una mani antisistema davant els antiavalots dels Mossos. Està claríssim :-)

fra miquel ha dit...

Ben vist PASEANTE. Si és que hi ha informació subliminar a tot arreu.
Una abraçada

cantireta ha dit...

Seure prop teu.
Mesura del braç, altres.
El pas a tu.

Fantàstica foto, Miquel!

fra miquel ha dit...

Gràcies CANTIRETA :) També pels versos
petó dolç

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...