Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
16 de maig del 2013
CARGOL TREU BANYA...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Un cargol de ciutat, però amb els costums intactes.
Eis!! Guaita que valent!!! Espero que després de fer de model el posessis en un lloc sa i estalvi, pq em fa l'efecte que aquí al mig no durarà gaire...
Bon vespre Fra!!
Què bonic aquest cargol i quina vista de no trepitjar-lo a les fosques malgrat aquests llums que tampoc il·luminen tant. Jo en cuido un que em va aparèixer en un enciam. Hi ha qui els cuida, hi ha qui se'ls menja :)
Crec que no havia vist mai abans un cargol per una vorera de la ciutat.
Quina peneta que em fa, pobrissó, per la dura rajola. Segur que està perdut!!! :)
Ahir en vaig veure un de ben gros travessar el pati. A saber quina planta és deu estar cruspint!
No hauria d'estar permès anar a aquestas velocitats per la vorera...
o sigui que mentre està plovent a bots i a barrals veig un sonat ajupit a terra fent una foto a un cargol sabré que ets tu :P
Efectivament XEXU. Si plou, el cargol surt del seu amagatall ;)
Salut!
Ai! LLUNA lluneta... que amb el paraigua en una mà, la motxilla amb l'instrument a l'esquena i manipulant el mòbil amb l'altre ma per fer la foto sense que em caigués al terra etollat... només em faltava pensar en salvar el "pobre" cargol!
Si es va aventurar a fer la travessa.. allà ell!
De tota manera, era tard i no passava ningú, excepte jo ;)
B7s bonica!
Be, ANNA EME, és llei de vida. El cargol es menja l'enciam i nosaltres ens mengem el cargol...:(
A mi, però, personalment, no m'agraden gaire.
Petó
Perdut? CARME? No crec. Ell anava tot content pel terra mullat... MOLT mullat :)
Abraçada
Si GLÒRIA. Aquest any deuen estar contents els cargols... amb tanta pluja!
Petonets
Tens raó GREGORI. Ja hi passen bicicletes, patinadors alguna moto i ara només ens faltaven aquests mol·luscs terrestres. Per acabar-ho d'arreglar! Homeeee!
Una abraçada
M'hauries d'haver vist PONS 007
amb paraigues, mòbil en equilibri inestable sobre terra mullat...
Però això no vol dir que estigui sonat...eh?
;)
Una abraçada també per tu :P
Suposo que en vas plegar uns quants més. Vaig a netejar la llauna :-)
No sóc gaire cargolenc, jo, PASEANTE. Però si els prepares tu en menjaré amb molt de gust ;o)
Abraçada
Publica un comentari a l'entrada