POESIA DE CARRER
Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
27 de febrer del 2015
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Molt poètic... Sí.
Gràcies per compartir-ho. M'ha agradat!
És bonic!! Durant un temps jo mirava la lluna sempre a les 12 de la nit, esperant que algú altre l'estés mirant...
Bona nit Fra!!!
Petonets
Si aquesta paret és on em penso, fa uns anys vaig veure en la mateixa zona una bústia on hi deia "només cartes d'amor".
Ara la busco i no la trobo.
:-)
Siempre encuentras lugares curiosos, lo cierto que este lo es, un abrazo.
Representa que l’autor viu constament mirant-se els peus?
Doncs si CARME, molt poètic. Em va cridar l'atenció i li vaig fer la foto :) Però no em vaig mirar als peus. Més que res per què em va semblar que no anava per mi ;)
Petons
Ui! LLUNA. Això és més segur que passés. Les dotze de la nit és una hora molt concorreguda per a observacions romàntiques d'aquestes hehehe.
B7s
Doncs, PAÍS, com que hi he de pujar algun altre dia miraré a veure si la trobo jo, aquesta bústia ;)
B7s
Jo també ho vaig pensar PONS007, jo també ho vaig pensar...
Una abraçada
Solo voy con los ojos abiertos MARI-PI :)
Petons
Potser a les antípodes algú va escriure alguna cosa similar i ara està fotografiat en un "banc amb vistes" de Nova Zelanda :-)
També és possible PASEANTE :) Aquest món està ple de casualitats.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada