...a Millau |
Ni el dret xiprer
ni l'ermita tancada
no m'arreceren.
Només el banc
solitari i pacient
sap acollir-me.
Passen pensaments
com núvols.
S'esfilagarsen
mandrosament.
Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.
Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...
...a Millau |
14 comentaris:
Segur que la ermita és lluny i cal descansar...
Bon vespre Fra!!
L'última coseta abans d'anar a dormir...
Bona nit, Miquel.
Ni el dret xiprer
ni l'ermita tancada
no m'arreceren.
Només el banc
solitari i pacient
sap acollir-me.
Passen pensaments
com núvols.
S'esfilagarsen
mandrosament.
M'agradaria un raconet així per seure una estona i no pensar en res. On l'has fet aquesta foto?
Les Ermites sempre es construïen allunyades dels pobles, LLUNA. Aquesta també, tot i que ara hi ha vivendes a prop i s'hi arriba en cotxe...
El banc, però continua fent la seva funció.
Bon dia Lluna! :)
Petó
Un petonet de bon matí, CARME :)
Gràcies un altre cop per la teva aportació poètica.
M'agrada molt aquest poema
B7s
A Millau, PASEANTE. Et queda una mica lluny per anar-hi passejant. Però si t'animes, ja saps que hi haurà un banc per seure i descansar mentre deixes la ment en blanc :)
Una abraçada
A TOTS els que seieu al Banc amb Vistes:
Finalment he decidit moderar els comentaris des del primer dia de publicació. Cada cop m'entren més "spam" Pel que potser trigareu una mica a veure els vostres comentaris publicats
Gràcies per visitar-lo
Preciosa composició!
Un banc ermità! Veig que la Carme s'hi ha assegut una estona i l'ha convertit en poesia. Molt bonic :)
Gràcies NÚRIA.
Petons
Jo deixo el banc lliure, SÍLVIA, per a que qui vulgui s'hi assegui.
Pots seure i no pensar en res, com EL PASEANTE o deixar que passin els pensaments com núvols... I si vols pots compartir-los, com la Carme ;)
B7s
De estos lugares perdidos que uno encuentra en sus paseos de los que le dan pie al descanso.
Un abrazo
Jo també sento atracció per les ermites. Aquesta és de somni. Besada, Pater!
El banc s'h empaltat de tot allò que ha anat perdent l'estructura de pedra
merescut descans
Un banc acollidor i ben disposat sempre és d'agrair!
Si MARI-PI. Y tu debes conocer muchos de estos lugares. Con lo que has viajado!!!
Besos
De somni però real, FRANCESCA. Però no hi vaig poder entrar :(
Un petó.
El TEMPS (amb majúscules) fa la seva feina! GREGORI
Una abraçada
I tant GLÒRIA!
Petonets
A mi, els bancs així em fa vindre a la memòria la tonada del sol solet, vine'm a veure vine'm a veure... Tot i així, segur que els caps de setmana els excursionistes el van a visitar :)
Sobretot ara que fa fred ANNA. S'hi està molt bé assegut al solet :o)
Els dies que vaig estar allà va fer mal temps, pel que no vaig veure ningú assegut. Però segur que algú hi seu. Està al costat d'un camí.
Abraçada
Publica un comentari a l'entrada