Obro aquest blog commogut per la sensibilitat que demostra l'Ajuntament de Barcelona col·locant un BANC AMB VISTES a un garrofer (Ceratonia siliqua)
I és que aquest arbre ha estat de vital importància al nostre país, en èpoques de fam i com aliment del bestiar.

Serà bo seure, contemplar-lo i reflexionar...

Llicència de Creative Commons

21 de febrer del 2013

BANC EREMITA

...a Millau



























Ni el dret xiprer
ni l'ermita tancada
no m'arreceren.
Només el banc
solitari i pacient
sap acollir-me.

Passen pensaments
com núvols.
S'esfilagarsen
mandrosament.

                                                          Carme Rosanes

14 comentaris:

Lluna ha dit...

Segur que la ermita és lluny i cal descansar...
Bon vespre Fra!!

Carme Rosanas ha dit...

L'última coseta abans d'anar a dormir...

Bona nit, Miquel.

Ni el dret xiprer
ni l'ermita tancada
no m'arreceren.
Només el banc
solitari i pacient
sap acollir-me.

Passen pensaments
com núvols.
S'esfilagarsen
mandrosament.

el paseante ha dit...

M'agradaria un raconet així per seure una estona i no pensar en res. On l'has fet aquesta foto?

fra miquel ha dit...

Les Ermites sempre es construïen allunyades dels pobles, LLUNA. Aquesta també, tot i que ara hi ha vivendes a prop i s'hi arriba en cotxe...
El banc, però continua fent la seva funció.
Bon dia Lluna! :)
Petó

Un petonet de bon matí, CARME :)
Gràcies un altre cop per la teva aportació poètica.
M'agrada molt aquest poema
B7s

A Millau, PASEANTE. Et queda una mica lluny per anar-hi passejant. Però si t'animes, ja saps que hi haurà un banc per seure i descansar mentre deixes la ment en blanc :)
Una abraçada

A TOTS els que seieu al Banc amb Vistes:
Finalment he decidit moderar els comentaris des del primer dia de publicació. Cada cop m'entren més "spam" Pel que potser trigareu una mica a veure els vostres comentaris publicats
Gràcies per visitar-lo

Núria Pujolàs ha dit...

Preciosa composició!

Sílvia ha dit...

Un banc ermità! Veig que la Carme s'hi ha assegut una estona i l'ha convertit en poesia. Molt bonic :)

fra miquel ha dit...

Gràcies NÚRIA.
Petons

Jo deixo el banc lliure, SÍLVIA, per a que qui vulgui s'hi assegui.
Pots seure i no pensar en res, com EL PASEANTE o deixar que passin els pensaments com núvols... I si vols pots compartir-los, com la Carme ;)
B7s

Mari-Pi-R ha dit...

De estos lugares perdidos que uno encuentra en sus paseos de los que le dan pie al descanso.
Un abrazo

Unknown ha dit...

Jo també sento atracció per les ermites. Aquesta és de somni. Besada, Pater!

Anònim ha dit...

El banc s'h empaltat de tot allò que ha anat perdent l'estructura de pedra
merescut descans

Glo.Bos.blog ha dit...

Un banc acollidor i ben disposat sempre és d'agrair!

fra miquel ha dit...

Si MARI-PI. Y tu debes conocer muchos de estos lugares. Con lo que has viajado!!!
Besos

De somni però real, FRANCESCA. Però no hi vaig poder entrar :(
Un petó.

El TEMPS (amb majúscules) fa la seva feina! GREGORI
Una abraçada

I tant GLÒRIA!
Petonets

Anna ha dit...

A mi, els bancs així em fa vindre a la memòria la tonada del sol solet, vine'm a veure vine'm a veure... Tot i així, segur que els caps de setmana els excursionistes el van a visitar :)

fra miquel ha dit...

Sobretot ara que fa fred ANNA. S'hi està molt bé assegut al solet :o)
Els dies que vaig estar allà va fer mal temps, pel que no vaig veure ningú assegut. Però segur que algú hi seu. Està al costat d'un camí.
Abraçada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...